CAT·ES
Si el teu pare o la teva mare t'ha deixat fora del testament, tens dret a una quarta part de la quantitat base. T'explico com es reclama.
Al testament del teu pare o de la teva mare hi surt un germà com a hereu universal i el teu nom no hi és, o hi és amb un llegat molt més petit. O fa anys va posar el pis a nom d'un dels fills.
A Catalunya tens un dret que el testament no et pot treure: la llegítima. El que pots exigir a l'hereu és una quantitat de diners calculada sobre el valor de l'herència.
Porto aquests casos des de Valls i per videotrucada, dins de l'àrea de successions i herències. Consulta presencial o online: tria com vols que en parlem.
La llegítima dóna el dret a obtenir un valor patrimonial en la successió del causant (article 451-1 del Codi civil de Catalunya). Te'l pot atribuir com a hereu, com a legatari o amb una donació; si no t'ha atribuït res, el reclames a l'hereu, que respon personalment del pagament (article 451-15.1). La quantia és una quarta part de la quantitat base de l'article 451-5, i no és el que veus a l'inventari: es calcula, i pot ser més alta que els béns restants.
La quarta part d'aquesta base es reparteix entre els llegitimaris que fan número: amb una base de 300.000 euros i tres fills, surten 25.000 euros per cap.
El límit de deu anys té una excepció que canvia molts càlculs: les donacions imputables a la llegítima es computen sigui quina sigui la seva data (articles 451-5.b i 451-8.4). Ho són les que el causant va declarar imputables en donar-les —caràcter que no es pot imposar després— i, llevat de disposició contrària, les fetes als fills per al primer habitatge o per iniciar una activitat (article 451-8).
Consulta presencial o online: tria com vols que parlemJoan Soler Gordillo · advocatAl despatx de Valls (Pl. Font de la Manxa 12, 2-1) o per videotrucada, si et va millor. Explica'm la teva situació i et diré què es pot fer i amb quins terminis. La primera consulta costa 90 € + IVA.
El cònjuge vidu i el convivent en parella estable no són llegitimaris en dret català. Poden tenir la quarta vidual i, sense testament, l'usdefruit universal de l'herència lliure de fiança, commutable dins d'un any per una quarta part alíquota més l'usdefruit de l'habitatge familiar (articles 442-3.1 i 442-5). Si mor sense descendents, hereta el cònjuge i els pares conserven la llegítima (article 442-3.2); es tramita per la declaració d'hereus abintestat.
Un avís si hi ha parella estable pel mig. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit, per providència de 28 de gener de 2025, la qüestió d'inconstitucionalitat núm. 8613-2024, sobre els articles 234-1.a (convivència de més de dos anys) i 442-3.2 del Codi civil de Catalunya. Mentre no hi hagi sentència, ho comprovo en el teu cas concret.
L'hereu, o qui estigui facultat per pagar llegítimes, tria entre pagar-te en diners (article 451-11 CCCat), encara que a l'herència no n'hi hagi, o amb béns, llevat que per disposició del causant t'hagin de correspondre béns concrets (article 451-11). Els béns han de ser de ple domini de l'hereu i es valoren quan els adjudica (articles 451-7.2 i 451-13); si no els acceptes, decideix l'autoritat judicial amb equitat i prova pericial (article 451-12).
La llei protegeix sobretot el valor: no tries tu els béns concrets amb què et paguen. Però si et paguen en béns, han de ser de propietat plena, exclusiva i lliure, i només hi ha tres excepcions: que a l'herència no n'hi hagi (sense comptar els mobles d'ús domèstic), que siguis cotitular del bé en comunitat ordinària indivisa amb el causant, o que tinguis un dret que, amb el que et paguen, et consolidi el domini (articles 451-7.2 i 451-11.2). També és ineficaç que el causant imposi condicions, terminis, modes, càrregues, usdefruits o fideïcomisos sobre el que t'atribueix com a llegítima: aquestes limitacions es consideren no posades (article 451-9.1). I si allò que et deixa amb aquestes limitacions val més que la llegítima, has d'optar entre acceptar-ho així o reclamar només la llegítima (article 451-9.2).
Instituir-te hereu o deixar-te un llegat val com a llegítima encara que el testament no ho digui (article 451-7.1), i si has rebut menys pots exigir el suplement (article 451-10). Si l'actiu no basta, es redueixen per inoficiosos els llegats i, si cal, les donacions computades, per un ordre que el causant no pot alterar, i l'acció caduca als quatre anys (articles 451-22 a 451-24).
Ets preterit si el causant no t'ha fet cap atribució i tampoc no t'ha desheretat, i aleshores pots reclamar la llegítima (article 451-16.1). El testament sencer només es pot atacar en la preterició errònia —el descendent nascut després del testament o desconegut pel testador—, amb tres excepcions, i l'acció caduca als quatre anys de la mort del testador (article 451-16.2 i 5). Els altres motius els tracto a impugnació de testaments.
El desheretament només val per una de les cinc causes de l'article 451-17.2: indignitat (article 412-3), denegació d'aliments havent-hi obligació legal, maltractament greu, privació de la potestat sobre un fill o nét del causant i absència manifesta i continuada de relació familiar per causa exclusivament imputable al llegitimari. S'ha de fer en testament, codicil o pacte successori, expressant la causa i designant-te nominalment, i no pot ser parcial ni condicional (article 451-18). El desheretament queda sense efecte si hi va haver reconciliació entre el causant i el llegitimari, provada per actes indubtables i sense necessitat d'escriptura, o si el causant el va perdonar en escriptura pública, tant si són anteriors al desheretament com posteriors; i tots dos són irrevocables (article 451-19).
Si negues la causa, la prova que existia l'ha d'aportar l'hereu (article 451-20.1), i la impugnació caduca als quatre anys de la mort del testador (article 451-20.3). Si és injust pots exigir la teva llegítima, però el testament no s'anul·la (article 451-21).
L'acció per reclamar la llegítima i el suplement prescriu al cap de deu anys de la mort del causant (article 451-27.1). És prescripció, no caducitat, i es pot interrompre. Una sol·licitud de negociació que defineixi l'objecte del conflicte la interromp des que consti l'intent de comunicar-la; si en trenta dies naturals no hi ha primera reunió ni resposta per escrit, el termini es reinicia (article 7.1 de la Llei orgànica 1/2025). Ho comprovo amb les dates del teu cas.
Hi ha una regla poc coneguda que salva casos donats per perduts: si qui t'ha de pagar és un progenitor teu, el termini queda suspès durant la seva vida i no comença a comptar fins que mor (article 451-27.2). És el cas típic: mor un dels pares i l'altre queda com a hereu o usufructuari universal. El sostre és la preclusió de trenta anys (article 121-24).
Llevat de disposició del causant, la llegítima genera l'interès legal des de la mort, encara que es pagui amb béns; l'excepció és que el llegitimari convivís amb l'hereu o usufructuari universal i fos mantingut per ell. El suplement en genera només des que es reclama judicialment (article 451-14).
El cònjuge vidu o el convivent supervivent sense recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats pot reclamar de l'herència el que li calgui, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid (article 452-1.1). Es compten els seus béns, el que rebi per la liquidació del règim econòmic matrimonial i el que el causant li hagi deixat.
La quarta part és un sostre, no una quantitat automàtica (article 452-1). El còmput parteix de l'actiu líquid, resta els béns atribuïts al vidu i suma els alienats a títol gratuït (article 452-3).
Dóna acció personal contra els hereus, que poden pagar en diners o en béns, i genera interès des que es reclama judicialment (article 452-4). La llegítima té preferència: per pagar-la no es pot reduir el que estigui atribuït en concepte de llegítima (article 452-5). S'extingeix per renúncia després de la mort, per matrimoni o convivència amb una altra persona abans de reclamar-la, per mort del vidu sense reclamar-la i per privació de la potestat sobre els fills comuns (article 452-6.1), i prescriu als tres anys (article 452-6.2). Si no estaves casat, cal acreditar la parella estable.
Com a regla general, no: són nuls els actes i pactes anteriors a la mort del causant que impliquin renúncia a la llegítima o vulnerin els drets del llegitimari (article 451-26.1). Hi ha tres excepcions, totes en escriptura pública: el pacte entre cònjuges sobre la successió dels fills comuns, el dels fills i progenitors sobre la del fill premort i el del descendent que rep béns com a llegítima futura i renuncia al suplement, rescindible per lesió en més de la meitat del just valor dins de quatre anys (article 451-26.2 i 3).
Després de la mort sí que pots renunciar-hi, i això extingeix la teva llegítima individual; mentre no ho facis expressament es presumeix acceptada (articles 451-2 i 451-25.1). No fa que els teus germans cobrin més (articles 451-6 i 451-25.3). Si has de decidir si acceptes, ho tracto a acceptació i repudiació de l'herència.
Amb diversos hereus i béns, s'acaba resolent dins de la partició de l'herència.
Calculo els honoraris per fases —estudi i càlcul, requeriment i negociació, judici— o, quan la quantia està clara, referits al valor reclamat, amb pressupost per escrit abans de començar. A banda hi ha despeses de tercers: notaria, Registre, pèrit taxador, procurador i el risc de costes.
Si tens una assegurança de llar, vida o defensa jurídica, revisem primer què cobreix. Els impostos que es paguen per l'herència els tracto a fiscalitat de l'herència.
Si ja tens clar que necessites ajuda, truca'm al 614 618 596, escriu-me per WhatsApp o demana cita.
És una quarta part de la quantitat base que fixa l'article 451-5 del Codi civil de Catalunya, i es reparteix entre tots els llegitimaris que fan número. Aquesta base no és el que queda a l'herència: es parteix del valor dels béns a la mort, se'n resten els deutes i les despeses d'última malaltia i enterrament, i s'hi sumen les donacions dels deu anys anteriors. El sistema de terços del Codi civil estatal és un altre règim, que no és el del llibre quart.
Es parteix del valor dels béns de l'herència el dia de la mort, se'n descompten els deutes i les despeses de l'última malaltia i de l'enterrament o la incineració, i s'hi suma el valor de les donacions fetes durant els deu anys anteriors, excloses les liberalitats d'ús (article 451-5). El que es va donar es valora pel que valia el dia de la mort, amb els ajustos de les lletres c i d del mateix article. De la quantitat que surt, la llegítima global és la quarta part, i se't resta el que ja hagis rebut per herència, llegat o donació imputable.
Deu anys des de la mort del causant, i és prescripció, no caducitat (article 451-27.1). Si qui està obligat a pagar-te és un progenitor teu, el termini queda suspès durant la seva vida i no comença a comptar fins que mor (article 451-27.2), amb un límit de preclusió de trenta anys (article 121-24). Altres accions d'aquesta matèria són més curtes: quatre anys de caducitat per impugnar un desheretament o per exercir l'acció d'inoficiositat.
Tots els fills del causant per parts iguals (article 451-3.1). Els néts només hi entren per representació, si el seu progenitor ha premort, ha estat justament desheretat, ha estat declarat indigne o és absent (article 451-3.2). Els progenitors del causant només tenen llegítima si no hi ha descendents (article 451-4). El cònjuge vidu i el convivent en parella estable no són llegitimaris: poden tenir la quarta vidual i, en la successió sense testament, l'usdefruit universal.
Sí. Al valor de l'herència s'hi suma el de les donacions fetes durant els deu anys anteriors a la mort, excloses les liberalitats d'ús (article 451-5.b), de manera que la base de càlcul puja. I les donacions imputables a la llegítima es computen sigui quina sigui la data en què es van fer, sense el límit de deu anys (article 451-8.4). Són imputables, entre altres, les que el causant va declarar expressament imputables en el moment de fer-les i, llevat que disposés una altra cosa, les fetes a un fill per al primer habitatge o per iniciar una activitat professional o empresarial.
L'hereu respon personalment del pagament (article 451-15.1) i pot pagar en diners encara que a l'herència no n'hi hagi, o amb béns de l'herència (article 451-11). Si et paga amb béns, han de ser béns que tingui en ple domini i de manera lliure, i si no acceptes els que t'ofereix pot decidir l'autoritat judicial amb equitat i amb prova pericial (articles 451-7.2 i 451-12). Si l'actiu no arriba, es poden reduir o suprimir llegats i donacions (article 451-22), amb un termini de caducitat de quatre anys des de la mort.
Depèn de si el desheretament és vàlid. Només val per una de les cinc causes de l'article 451-17.2, s'ha de fer en testament, codicil o pacte successori expressant la causa i designant-te nominalment, i no pot ser parcial ni condicional (article 451-18). Si negues la causa, la prova que existia l'ha d'aportar l'hereu (article 451-20.1). La impugnació caduca als quatre anys de la mort del testador (article 451-20.3) i, si el desheretament resulta injust, pots exigir el que per llegítima et correspon, però el testament no s'anul·la (article 451-21).
És el dret del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent que no té recursos econòmics suficients per cobrir les seves necessitats, comptant-hi els seus béns, el que rebi per la liquidació del règim econòmic matrimonial i el que el causant li hagi deixat (article 452-1). Pot reclamar de l'herència el que li calgui, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid: aquella quarta part és un sostre i no una quantitat automàtica. Prescriu als tres anys de la mort del causant (article 452-6.2) i no pot reduir el que estigui atribuït en concepte de llegítima (article 452-5).
Abans de plantejar res demano el certificat del registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció, que diu si el difunt tenia una assegurança de vida i amb quina companyia. Apareixen pòlisses que la família no sabia que existien. I si tens una assegurança de defensa jurídica o de llar, en reviso el condicionat: pot cobrir despeses de defensa. Si hi ha cobertura, la llei et reconeix la lliure elecció d'advocat i procurador (article 76 de la Llei 50/1980, de contracte d'assegurança).
Presto els serveis presencialment al despatx de Valls. Dono cobertura a tot Catalunya i a la resta d'Espanya mitjançant consultes online per videotrucada i correu electrònic. Eventualment, em puc desplaçar fins a la ubicació del client, previ acord.
Explica'm la teva situació i et respondré al més aviat possible.
Avís legal. La informació d'aquesta pàgina és general i s'ha elaborat a partir de la legislació vigent en la data de la seva publicació o darrera revisió. Les lleis i la jurisprudència canvien, i cada cas té circumstàncies pròpies que poden portar a una solució diferent. Per això no s'ha de fer servir per prendre decisions sobre un cas concret sense una consulta prèvia. Llegir aquesta pàgina o contactar-me no crea cap relació professional mentre no acceptis l'encàrrec per escrit. No responc de les decisions preses només a partir d'aquesta informació. En matèria d'assegurances, les cobertures depenen sempre de les condicions de cada pòlissa. Més informació a l'avís legal.